La Universidá d’Uviéu defendió na Feria Internacional de Muestres d’Asturies (FIDMA) un modelu d’innovación basáu na especialización intelixente y organizáu alredor de los grandes retos científicos, tecnolóxicos y sociales del sieglu XXI. Una estratexa que yá se traduz nel afitamientu de nueve hubs de conocencia y qu’incorpora agora l’ámbitu aeroespacial como nueva llinia de desenvolvimientu, cola que la institución aspira a ampliar les sos capacidaes d’investigación y collaboración internacional. Ignacio Villaverde, rector de la institución académica, destacó qu’esta estratexa se traduz tamién na creación de nuevos centros d’investigación y l’impulsu a proyectos internacionales que refuercen el papel de la institución como axente de desenvolvimientu p’Asturies.

Estratexa d’Especialización Intelixente

El rector esplicó que la Universidá d’Uviéu desenvolvió nos últimos años una Estratexa d’Especialización Intelixente con un mapa de preseos y palanques que’l so oxetivu ye concentrar capacidaes ellí onde la institución pue apurrir un mayor valor a Asturies y competir con ésitu nos ámbitos nacional y internacional. “Trátase d’identificar aquellos ámbitos nos que podemos ser realmente diferenciales pa xenerar conocencia, atrayer talentu, collaborar coles empreses y contribuyir a responder a los grandes desafíos del nuestru tiempu”, señaló Villaverde.

El máximu responsable académicu esplicó qu’esta estratexa dexó consolidar árees d’especialización como l’Hub d’Enerxía, referente en transición enerxética; l’Hub Azul, cola Cátedra Azul y llamáu a desempeñar un papel protagonista nel desenvolvimientu de la sociedá y la economía azul; y l’Hub de Materies Primes y Recursos Naturales, dafechu alliniáu con una de les grandes prioridaes industriales d’Europa. La Universidá d’Uviéu cunta anguaño con nueve hubs, frente a los cuatro primeramente previstos. El rector destacó que se trata d’un mapa “vivu, en permanente revisión”, que dexa concentrar capacidaes y xenerar nueves llinies d’especialización en función de los grandes desafíos científicos, tecnolóxicos y sociales.

Nesti contestu, la Universidá d’Uviéu cunta col Centru Universitariu d’Investigación y Desenvolvimientu del Agua (CUIDA), qu’integra capacidaes n’inxeniería, ciencies ambientales y tecnoloxíes del agua pa impulsar la investigación y l’innovación alredor del mediu marín y la economía azul, con proyectos centraos, ente otros ámbitos, na eliminación de microplásticos de ríos y mares. Tamién cunta col Asturies Raw Materials Institute (AsRaM), especializáu en materies primes crítiques, minería, metalurxa, economía circular y dixitalización, que los sos investigadores captaron cerca de diez millones d’euros en financiación competitiva mientres los postreros cinco años.

Amás, el rector sorrayó la evolución del Centru d’Estudios sobre l’Impactu Social de la Intelixencia Artificial (CEISIA), agora tresformáu n’institutu universitariu d’investigación, al igual que’l INDUROT. Villaverde manifestó que la intelixencia artificial nun plantega namás un desafíu tecnolóxicu, sinón tamién “retos éticos, xurídicos, sociales y institucionales qu’una universidá pública tien la responsabilidá d’afrontar”.