La Organización de les Naciones Xuníes pa la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) dedícase al algame y afitamientu de la paz, per aciu la cooperación internacional nos ámbitos de la educación, la ciencia, la cultura y la comunicación ya información. Protexe’l Patrimoniu de la Humanidá. El so llabor dende fai 8 décades ye de calter mundial. Que nel nuesu país ta representáu por estos selce llugares, venceyaos a la Prehestoria (cueves rupestres con pintures y grabaos) y al Reinu d’Asturies (Arte Asturianu y Camín de Santiagu):

-Santa María del Naranco (Uviéu)
-Cueva d’El Pindal (Ribedeva)
-Cueva de La Peña (Candamo)
-Santa Cristina de L.lena (L.lena)
-Cueva de Covaciella (Cabrales)
-Catedral d’El Salvador (Uviéu)
-Ilesia de Santa María de Soutu Lluiña (Cuideiru)
-Ilesia de San Salvador de Priesca (Villaviciosa)
-La Foncalada (Uviéu)
-Monesteriu de San Salvador de Corniana (Salas)
-Ilesia de Samiguel de Lliño (Uviéu)
-Ilesia de Santuyanu (Uviéu)
-Cueva de Tito Bustillo (Ribeseya)
-Cámara Santa (Uviéu)
-El Camín de Santiagu (Asturies)
-Cueva de Llonín (El Valle altu de Peñamellera)

La UNESCO protexe 1.073 llugares del Patrimoniu Mundial en 167 estaos. Tien 193 estaos miembros y 12 miembros asociaos, territorios non responsables de dirixir les sos rellaciones internacionales. España ye estáu miembru dende 1953 con Delegación na sé de París. Dende les alministraciones onde s’asitien los Patrimonios de la Humanidá, habríen facer que al rodiu de so seya seguru y torgue la contaminación. Pa ello queda un llabor por facer n’Asturies que, en dellos casos, nun cumplen les condiciones deseyables pal so bon caltenimientu, col acuriosamientu del entornu na capital, por exemplu. Les 8 décades de trabayu de la UNESCO y el nomamientu de los llugares mentaos nel país, ameriten un esfuerciu nesi sen, en beneficiu de tola Humanidá.

No que cinca al Patrimoniu Cultural Inmaterial, promueve la proteición de la conocencia pa l’artesanía tradicional, y les práutiques culturales de tresmisión interxeneracional, como les tradiciones orales, les artes escéniques, les práutiques sociales, rituales, y festividaes rellativos a la natura y al universu. Con esi envís, aspira a tar na llista la Cultura de la Sidra n’Asturies, asina como los horros del norte de la Península Ibérica. A ver cuándo encartien nella.