Categoría: Sociedá

  • Aprobáu’l decretu que crea los esámenes oficiales d’asturianu

    Aprobáu’l decretu que crea los esámenes oficiales d’asturianu

    El Principáu aprobó esti vienres el decretu qu’establez los niveles de competencia nel usu del asturianu, afechos al Marcu Común Européu de Referencia de les Llingües, y regula les esámenes oficiales. En concretu, habrá certificaos de nivel básicu (A1 y A2), mediu (B1 y B2) y avanzáu (C1).

    Esta normativa aprobada en Conseyu de Gobiernu desenvuelve la Llei 1/1998, de 23 de marzu, d’Usu y Promoción del Asturianu. L’artículu 11 dispón que’l Principáu va establecer les certificaciones qu’acrediten la conocencia d’esta llingua. Cola so entrada a valir, la ciudadanía va poder demostrar el so nivel competencial. Les pruebes van ser iguales en tola comunidá. Los esámenes oficiales d’asturianu van contar de cinco partes: comprensión de testos orales, comprensión de testos escritos, producción y coproducción de testos orales, producción y coproducción de testos escritos y mediación.

    Los certificaos que se llogren van poder ser valoraos nos procesos de reconocencia de méritos que se xestionen nel Principáu. Nel decretu tamién se prevé la ellaboración del proyectu normativu pa regular los niveles de competencia del gallego-asturianu.

  • La ciudá de Gdansk, Premiu Princesa d’Asturies de la Concordia

    La ciudá de Gdansk, Premiu Princesa d’Asturies de la Concordia

    La ciudá polaca de Gdansk foi galardonada col Premiu Princesa d’Asturies de la Concordia 2019, según fixo públicu güei n’Uviéu‘l xuráu encargáu de la so concesión. Esta candidatura foi propuesta por Donald Tusk, presidente del Conseyu Européu, y Adam Zagajewski (Premiu Princesa d’Asturies de les Lletres 2017). Foi sofitada, ente otros, pol Comité Européu de les Rexones, los alcaldes de les principales ciudaes polaques y los de Barcelona, Breda, Vilna, Leipzig, Odesa, Milán, Praga, Burdeos y Berlín.

    La ciudá polaca de Gdansk, capital de Pomerania y principal puertu del país, ye anguaño la cabecera d’un área metropolitana. Xuntu coles localidaes de Gdynia y Sopot, supera’l millón d’habitantes. Con una hestoria marcada pol so allugamientu estratéxica na mariña báltica, Gdansk convirtióse nuna ciudá llibre tres la Primer Guerra Mundial. Con un ampliu porcentaxe de población alemana, Gdansk acoyó la que ta considerada como la primer batalla de la Segunda Guerra Mundial. L’exércitu nazi invadió Polonia’l 1 de setiembre de 1939 al traviés de la península de Westerplatte, frente a la ciudá, onde una escasa guarnición de soldaos polacos resistió una selmana n’inferioridá de condiciones.

    Considerada una ciudá abierta y arrogante, Gdansk destacó, dende’l restablecimiento de la democracia en Polonia va trenta años

    Gdansk, destruyida nun 90%, foi integrada en Polonia tres la victoria aliada, lo que supunxo la espulsión de los sos habitantes alemanes. Décades más tarde, na ciudá surdieron los primeros focos d’oposición al réxime comunista y nos sos estelleros ta l’orixe del sindicatu Solidaridá, que s’alzó en protagonista del derrocamientu del réxime en 1989. El so líder, el Premiu Nobel de la Paz Lech Walesa, foi en 1990 el primer presidente escoyíu democráticamente dende 1939.

    Considerada una ciudá abierta y arrogante, Gdansk destacó, dende’l restablecimiento de la democracia en Polonia, pol so dinamismu económicu, apertura, cohesión ciudadana y calter tolerante. Cunta con programes dedicaos a la integración de la inmigración y la defensa del colectivu LGTB. Del so casi medio millón d’habitantes, más de 20 000 son estranxeros, la mayoría abelugaos procedentes de l’antigua URSS y zones de conflictu.

    En 2016, el Conceyu de Gdansk publicó’l documentu modelo d’integración de los inmigrantes, que facilita la integración de refuxaos ya inmigrantes n’árees como la educación, la cultura, l’asistencia social, l’agospiamientu, l’empléu y la salú. Amás, constituyóse un conseyu consultivu, integráu por dolce representantes de los inmigrantes y dos refuxaos. L’impulsu de les polítiques sociales desenvueltes por Gdansk atribúyense al que foi’l so alcalde mientres les postreres dos décades. Paweł Adamowicz tuvo nel cargu dende 1998 hasta’l so apuñalamientu y posterior fallecimientu nun actu públicu en xiner

    Los galardones van ser apurríos na seronda n’Uviéu nun solemne actu presidíu polos reis d’España

    El Premiu Princesa de la Concordia vien a reconocer «el llabor de defensa y xeneralización de los derechos humanos y del progresu de la humanidá». Nesta edición allegaben un total d’un total de 34 candidatures procedentes de 21 países.

    Este foi’l postreru de los ocho Premios Princesa d’Asturies que se conceden anguaño. Enantes fueron otorgaos el Premiu Princesa d’Asturies de les Artes al dramaturgu Peter Brook, el de Comunicación y Humanidaes al Muséu Nacional del Prado, el de Cooperación Internacional al matemáticu ya inxenieru Salman Khan y la Khan Academy, el de los Deportes a la esquiadora Lindsey Vonn, el de les Lletres a la escritora Siri Hustvedt, el de Ciencies Sociales al sociólogu Alejandro Portes y el d’Investigación Científica y Técnica a les biólogues especialistes en plantes Joanne Chory y Sandra Myrna Díaz.

    Caún de los Premios Princesa d’Asturies ta dotáu con una escultura de Joan Miró, un diploma, una insinia y 50.000 euros en metálico. Los galardones van ser apurríos na seronda n’Uviéu nun solemne actu presidíu polos reis d’España.

  • Asturies amplía a tola etapa d’Infantil el programa de salú bucodental

    Asturies amplía a tola etapa d’Infantil el programa de salú bucodental

    El Gobiernu d’Asturies actualizó los conteníos y materiales del programa de salú bucodental ‘La conquista de la boca sana’ y amplió la so cobertura. Va beneficiase tol alumnáu d’Educación Infantil y Primaria; esto ye, de 3 a 12 años, cuando hasta agora empezaba a los 5. Esta actuación, implantada va diez años, ye un plan de sofitu a l’acción educativa que, nel marcu de la Estratexa d’atención a la salú oral, llogra meyores significatives na infancia y nos primeros años de l’adolescencia.

    Los directores xenerales de Salú Pública, Antonio Molejón, y d’Ordenación Académica y Innovación Educativa, Francisco Laviana, presentaron esti miércoles el proyectu anováu. El programa busca ameyorar los vezos d’hixene oral del alumnáu y ufiertar les conocencies fundamentales pal cuidáu de la boca na población d’hasta 12 años.

    ‘La conquista de la boca sana’ busca ameyorar los vezos d’hixene oral del alumnáu

    La conquista de la boca sana consta d’una parte teórica que profesoráu y alumnáu trabayen nel aula. Incluye información sobre l’anatomía y fisioloxía de la boca, la patoloxía oral y la prevención d’enfermedaes. La parte práctica contempla talleres de cepilláu nes aules impartíos por profesionales. Realízase con cepiyos de dientes pa cada neñu y boques xigantes y cepiyos xigantes suministraos a los centros pola Conseyería de Sanidá.

    Alredor del 60 % del alumnáu de los centros públicos d’Asturies participa nesti programa, una cifra qu’en delles árees sanitaries supera’l 80 % y n’otres raspia’l cien por cien. La conseyería quier ampliar estes cobertures nos años vinientes, sobre manera nes zones onde se caltienen más baxes: III (Avilés), IV (Uviéu) y V (Xixón).

    La salú bucodental n’Asturies

    Les 38 unidaes de salú bucodental del Serviciu de Salú del Principáu (Sespa) atienden cada añu 145.000 consultes. La implantación de la estratexa d’atención a la salú oral fai más de dos décades supunxo una meyora real. Asina, anguaño, el 42% de los escolinos presenta dalguna caries a los 12 años, una cifra sensiblemente menor al 74% d’entós.

    Ún de los indicadores que tamién evolucionó ye’l CAO, qu’evalúa la media de dientes cariaos, ausentes por caries y obturaos na población esplorao. En 1992, amosaba nel Principáu una tasa de 3,33 n’escolinos de 12 años, mentes que na última evaluación baxa hasta’l 1,17.Nes unidaes de salú bucodental, desplegaes en 58 consultes, desenvuelven l’actividá 38 dentistes, 26 hixenistes y 12 técnicos en cuidaos auxiliares d’enfermería, que revisen anualmente a alredor de 4.000 muyeres embaranzaes y 24.000 escolinos.

    El programa de salú bucodental ye una iniciativa de calter preventivu, que propón la revisión de los menores en dellos momentos de la edá escolar pa evitar daños nes pieces o amenorgar el so impactu cuando se producieron. Estes unidaes tamién atienden a persones adultes pa procedimientos agudos y ciruxía menor y impulsen programes de meyora de la salú oral de muyeres embaranzaes y de la población con discapacidá intelectual.

  • El 5G llega esti sábadu a Xixón

    El 5G llega esti sábadu a Xixón

    Los primeros servicios comerciales de 5G van llegar el sábadu a Xixón. Vodafone España anunció’l llanzamientu d’esti serviciu a partir del 15 de xunu. Esta tecnoloxía va tar disponible pa los clientes d’esta compañía nesta ciudá y n’otres catorce: Madrid, Barcelona, Valencia, Sevilla, Málaga, Zaragoza, Bilbao, Vitoria, San Sebastián, La Coruña, Vigo, Pamplona, Logroño y Santander. Vodafone conviértese asina na primer operadora en poner a disposición de los sos veceros los servicios 5G n’España y n’una de les pioneres nel mercáu européu.

    Los veceros de Vodafone con tarifes ilimitaes van poder despreocuparse del consumu de datos. Beneficiaránse de velocidaes de descarga d’hasta 1Gbps nel llanzamientu y d’hasta 2 Gbps a finales d’añu colos planes de más valor. D’esta forma, podríen multiplicase por diez les velocidaes actuales de la rede 4G. Les tarifes ilimitaes, colos servicios 5G incluyíos, pueden contratase na web www.vodafone.es y nes tiendes Vodafone. Coles mesmes, tamién pueden adquirise dende güei los primeres smartphones 5G nel so catálogu de terminales.

  • Joanne Chory y Sandra Myrna Díaz, Premiu Princesa d’Investigación Científica y Técnica

    Joanne Chory y Sandra Myrna Díaz, Premiu Princesa d’Investigación Científica y Técnica

    Les biólogues especialistes en plantes Joanne Chory (Estaos Xuníos) y Sandra Myrna Díaz (Arxentina) fueron galardonaes col Premiu Princesa d’Asturies d’Investigación Científica y Técnica 2019. Esta candidatura foi propuesta por Juan Carlos del Olmo, miembru del xuráu del Premio Princesa d’Asturies de Cooperación Internacional 2019. El so trabayu de les biólogues, por separáu, asítiase na vanguardia na llucha contra’l cambéu climáticu y los sos efectos y na defensa de la biodiversidá.

    Joanne Chory (Methuen, EE. UU., 19 de marzu de 1955) graduóse en Bioloxía nel Oberlin College (Ohio) y doctoróse en Microbioloxía na Universidá de Illinois n’Urbana-Champaign en 1984. Realizó estudios postdoctorales en Harvard y en 1988 incorporar al Institutu Salk, onde ocupó diversos puestos, ente ellos el de directora d’Investigaciones y del Llaboratoriu de Bioloxía Celular y Molecular de Plantes. Dende 1997 ye investigadora del Howard Hughes Medical Institute y, dende 1999, ye tamién profesora acomuñada de la Universidá de California en San Diego. El so campu d’investigación céntrase nel estudiu de los mecanismos que regulen el funcionamientu de les plantes según les reacciones d’estes a condiciones ambientales de estrés.

    El so trabayu asítiase na vanguardia na llucha contra’l cambéu climáticu y los sos efectos na  biodiversidá

    Ye miembru electu de The Royal Society (Premio Príncipe d’Asturies de Comunicación y Humanidaes 2011), de la American Association for the Advancement of Science (AAAS) y de l’Academia de Ciencies de Francia, ente otres.

    Sandra Myrna Díaz (Bell Ville, Arxentina, 27 d’ochobre de 1961) graduóse en Bioloxía en 1984 na Universidá Nacional de Córdoba, onde se doctoró en 1989. Ente 1985 y 1991 foi becaria nel Centru d’Ecoloxía y Recursos Naturales Anovables de dicha universidá y realizó una estancia posdoctoral na Universidá de Sheffield. En 1993 tornó como profesora a la Universidá de Córdoba, onde anguaño ye investigadora del Institutu Multidisciplinario de Bioloxía Vexetal, ente otros cargos. Tamién participó n’actividaes ya informes del Panel Intergubernamental de Cambéu Climáticu y de la Convención Internacional de Diversidá Biolóxica.

    Ye miembru electu, ente otres, de l’Academia Nacional de Ciencies d’Estaos Xuníos, l’Academia de Ciencies de Francia y de The Royal Society. Ente los sos numberosos galardones destaquen los premios Konex de Platino en Bioloxía y Ecoloxía, el Zayed al Lideralgu en Mediu Ambiente y el Bernardo Houssay. Acordies con Google Scholar, los sos artículos recibieron más de 40 000 cites y el so índiz h ye de 81.

    Nesta edición allegaben un total d’un total de 46 candidatures procedentes de 23 países

    Los Premios Princesa d’Asturies reconocen «el llabor científicu, técnica, cultural, social y humanitaria realizada por persones, instituciones, grupu de persones o d’instituciones nel ámbitu internacional». Nesta edición allegaben un total d’un total de 46 candidatures procedentes de 23 países.

    Este foi’l séptimu de los ocho Premios Princesa d’Asturies que se conceden anguaño, en que cumplen el so trixésimu novena edición. Enantes fueron otorgaos el Premiu Princesa d’Asturies de les Artes al dramaturgu Peter Brook, el de Comunicación y Humanidaes al Muséu Nacional del Prau, el de Cooperación Internacional al matemáticu ya inxenieru Salman Khan y la Khan Academy, el de los Deportes a la esquiadora Lindsey Vonn, el de les Lletres a la escritora Siri Hustvedt y el de Ciencies Sociales al sociólogu Alejandro Portes. La próxima selmana va fallase’l Premiu Princesa d’Asturies de la Concordia. Caún de los Premios Princesa d’Asturies ta dotáu con una escultura de Joan Miró –símbolu representativu del galardón− un diploma, una insinia y 50.000 euros. Los galardones van ser apurríos na seronda n’Uviéu nun solemne actu presidíu por los reis d’España.

  • Alejandro Portes, Premiu Princesa de Ciencies Sociales

    Alejandro Portes, Premiu Princesa de Ciencies Sociales

    El sociólogu estadounidense d’orixe cubanu Alejandro Portes foi galardonáu col Premiu Princesa d’Asturies de Ciencies Sociales 2019, según fixo públicu güei n’Uviéu’l xuráu encargáu de la so concesión. Esta candidatura foi propuesta pol Grupu d’Estudios sobro Inmigración y Minoríes Étniques y el Centru d’Estudios ya Investigación en Migraciones de la Universidá Autónoma de Barcelona.

    Alejandro Portes (Cuba, 13 d’ochobre de 1944) empezó los sos estudios na Universidá de L’Habana (1959-60) y treslladóse a Buenos Aires, onde se matriculó en Socioloxía na Universidá Católica d’Arxentina. Nacionalizáu estadounidense en 1968, siguió la so formación na de Creighton (EE. UU.) y, en 1970, doctoróse na Universidá de Wisconsin-Madison (EE. UU.). Dende entós foi profesor de les universidaes de Texas (1971-1975), Duke (1975-1980), Johns Hopkins (1980-1996) y Princeton, a la que llegó en 1997 y onde foi, ente 2003 y 2014, catedráticu Howard Harrison y Gabrielle Snyder Beck del Departamentu de Socioloxía. Tamién foi cofundador en 1988 del Centru de Migraciones y Desenvolvimientu de Princeton, que dirixió dende 1999 a 2012. Dende 2011 ye profesor de la Universidá de Miami y dende 2014, eméritu de Princeton. Ye investigador del Centru pa la Investigación y l’Analís de la Migración del University College de Londres. Foi miembru del conseyu asesor del Institutu Max Planck pal Estudiu de la Diversidá Relixoso y Étnico y profesor visitante en delles universidaes europees ya iberoamericanes.

    La so actividá investigadora céntrase nos ámbitos de les migraciones internacionales y la socioloxía económica

    Consideráu unu de los sociólogos de mayor prestíu internacional, Portes destacó pola so actividá investigadora nos ámbitos de les migraciones internacionales, la socioloxía económica, el desenvolvimientu comparativu, la urbanización de los países en víes de desenvolvimientu y la marginalidad social. Integrante de la nueva socioloxía económica, los sos estudios convirtiéronse nuna referencia pa emponer y entamar la investigación empírica de científicos sociales de too el mundu. El so trabayu de les postreres cuatro décades ayudó a conocer y entender l’adaptación de los inmigrantes nos sos países de destín.

    En 1992 empecipió un proyectu al llargu plazu, l’Estudiu llonxitudinal de fíos d’inmigrantes’. Entrevistó a más de 5.000 neños, repitiendo la entrevista na adolescencia. El so diagnósticu foi que la llamada segunda xeneración integrábase bien na sociedá estadounidense, pero tamién detectó un riesgu d’inadaptación nos fíos d’inmigrantes illegales d’escasu nivel educativu. Publicó, con Ruben Rumbaut, esti estudiu en ‘Legacies: The Story of the Inmigrant Second Generation’ (2001), ganador de dellos premios de l’Asociación Americana de Socioloxía. En 2013, col Institutu Universitariu Ortega y Gasset, realizó un analís similar n’España con casi 7.000 entrevistes. Ente otres conclusiones, apuntó que’l 50 % de los fíos d’inmigrantes siéntese español. En 2016 publicó ‘Spanish Legacies: The Coming of Age of the Second Generation’, la segunda parte del estudiu.

    En 2008 recibió’l premiu añal que concede l’Academia Americana de les Ciencies

    Pertenez a los conseyos editoriales de Revista Española de Socioloxía, Actes de la Recherche en Sciences Sociales, International Migration Review, Revista Mexicana de Socioloxía y Ethnic and Racial Studies. Ye autor d’unos 250 artículos y más de 30 llibros.

    Ye miembru de l’Academia Americana de les Artes y les Ciencies y de l’Academia Nacional de Ciencies d’Estaos Xuníos. Amás, Portes presidió les asociaciones Sociolóxica Internacional y la Sociolóxica Americana y ye presidente electu de Sociedá Sociolóxica Oriental. Ye doctor honoris causa pola neoyorquina New School for Social Research y poles universidaes de Wisconsin-Madison (EE. UU.) y Xénova (Italia) y profesor honoríficu de les universidaes d’Alicante y de Nueva York Abu Dhabi. En 2008 recibió’l premiu añal que concede l’Academia Americana de les Ciencies.

  • El tabacu causa cada añu más de 2.250 muertes n’Asturies

    El tabacu causa cada añu más de 2.250 muertes n’Asturies

    El tabacu provoca cada añu más de 2.250 muertes n’Asturies. Los más afectaos son los varones, el 69,3% del total, y ye la causa del 17% de tolos fallecimientos que se producen ente la población mayor de 35 años. Amás, nesti grupu d’edá, el tabaquismu ta rellacionáu col 37% de los fallecimientos que se producen por neoplasies, enfermedaes cardiovasculares y respiratories, según los últimos datos del Rexistru de Mortalidá, correspondientes a 2017.

    De toles muertes atribuyibles al tabaquismu, el 48% débense a patoloxíes respiratories. Si esta cifra se segrega por sexos, el 35% afectó a muyeres y el 53% a homes. Los tumores de gorgoberu, bronquios y pulmón causaron 618 muertes; y la enfermedá pulmonar obstructiva crónica (EPOC), 216.

    Los tumores respiratorios fueron responsables del 33% de los fallecimientos atribuyibles al tabacu n’homes y del 21% en muyeres. Les neoplasies, con 961 fallecimientos, representaron el 42% de fallecimientos atribuyibles al tabaquismu. Les d’orixe respiratoriu en larinxe, gorgoberu, bronquios y pulmón son responsables del 68% del total d’eses muertes. Si s’analiza’l períodu de 1998 a 2017, constátase qu’el 19% del total de fallecimientos n’Asturies ye atribuyible al tabacu. Nesi tiempu, finaron 47.317 persones por esta causa, 2.365 al añu.

    El director xeneral de Salú Pública, Antonio Molejón, ufiertó güei estos datos con motivu del Día Mundial ensin Tabacu, que se va celebrar el vienres, y esplicó qu’el so departamentu peracaba un Programa de Prevención y Control del Tabaquismu 2019-2023 que se va presentar llueu. L’oxetivu prioritariu d’esta iniciativa ye la meyora de la salú de la población a partir de trés planteamientos: evitar o retrasar l’entamu del consumu, especialmente en mozos y adolescentes; facilitar l’abandonu del consumu ente la población fumadora y protexer a la non fumadora de la esposición al fumu.

  • Más pelegrinos nel Camín de Santiago per Asturies

    Más pelegrinos nel Camín de Santiago per Asturies

    Un total de 2.821 pelegrinos percorrió los itinerarios asturianos del Camín de Santiago nel primer cuatrimestre del añu. Esta cifra supón un aumentu del 12 % al respective del mesmu periodu del 2018, según los datos espublizaos pola Oficina del Pelegrín de Santiago de Compostela.

    La declaración d’estes rutes como Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco favoreció dende’l 2015 una medría del 24,8 % de los usuarios que, nel casu del Camín Primitivu, algama’l 31,1 %. L’añu pasáu, 34.078 pelegrinos pasaron pelos itinerarios asturianos, que son ún de los productos de cabecera del Programa de Turismu Sostenible del Principáu.

    La Conseyería d’Empléu, Industria y Turismu entamó esta selmana’l viaxe al Principáu d’un representante de l’axencia norteamericana Your way adventures. L’oxetivu ye que la empresa incorpore al so catálogu los itinerarios asturianos, amás de la conexón ente’l Camín Francés y el Primitivu. Anguaño, l’axencia ufierta yá viaxes de 7 o 16 díes pel camín francés y el portugués. Esta iniciativa enmárcase nos alcuerdos algamaos con dellos operadores internacionales na feria Fair way, celebrada en Santiago de Compostela en febreru.

  • Abierta la matrícula pa los cursos d’asturianu a distancia de Iniciativa

    Abierta la matrícula pa los cursos d’asturianu a distancia de Iniciativa

    Yá ta abierta la matrícula pa la nueva convocatoria de cursos d’asturianu a distancia qu’entama Iniciativa pol Asturianu. Los cursos tienen dos niveles: básicu y avanzáu. Van tener una duración de 36 hores llectives y van celebrase dende’l 11 de xunu a finales de xunetu, o más alantre dependiendo de los díes festivos de cada conceyu y de les circunstancies de cada cursu.

    El nivel inicial de los cursos d’asturianu a distancia ta empobináu a persones ensin conocimientos d’asturianu o con nivel baxu de conocencia ya inclúi, pa les persones que lu superen, un diploma de l’Academia de la Llingua Asturiana, entidá reconocida pola Conseyería d’Educación pa la formación del profesoráu. El nivel avanzáu ta empobináu a persones con una conocencia más fonda del idioma, que yá ficieren dalgún cursu enantes.

    La matrícula pa los cursos d’asturianu a distancia pueden facese na propia páxina web de la organización (www.iniciativapolasturianu.org) . El plazu d’inscripción acaba’l vienres 7 de xunu. El cursu va entamar el martes 11 de xunu. Los cursos a distancia tienen un llímite de 50 places, 25 por nivel, ampliable en función del total de matrícules. El preciu de la inscripción ye de 60 euros, 50 pa socios d’Iniciativa pol Asturianu.

  • José Manuel y María del Carmen, los nomes más comunes n’Asturies

    José Manuel y María del Carmen, los nomes más comunes n’Asturies

    José Manuel y María del Carmen son los nomes más comunes n’Asturies. Asina lo ponen de manifiestu los últimos datos del Institutu Nacional d’Estadística (INE) correspondientes a 2018 y publicaos esti miércoles. En total, 15.994 muyeres llámense María del Carmen n’Asturies. Esi nome encabeza una llista na que tamién figuren María, María Ángeles, María Teresa, María del Pilar y María Luisa. Nel casu de los homes, el nome mas repetíu ye José Manuel. En total, 12.319 persones llámense asina. Manuel, José Luis, José Antonio y José son otros de los nomes más comunes ente los homes del país.

    Nomes más comunes ente les muyeres
    NOME FRECUENCIA Por 1.000
    MARIA CARMEN 15.994 29,8
    MARIA 10.000 18,6
    MARIA ANGELES 7.963 14,8
    MARIA TERESA 7.701 14,3
    MARIA PILAR 7.509 14,0
    MARIA LUISA 7.505 14,0
    ANA MARIA 7.023 13,1
    MARIA ISABEL 6.253 11,6
    LUCIA 6.251 11,6
    CARMEN 6.198 11,5
    Només más comunes ente los homes
    NOME FRECUENCIA Por 1.000
    JOSE MANUEL 12.139 24,7
    MANUEL 12.111 24,7
    JOSE LUIS 10.815 22,0
    JOSE ANTONIO 9.585 19,5
    JOSE 8.470 17,3
    DAVID 8.013 16,3
    PABLO 7.886 16,1
    JAVIER 7.712 15,7
    DANIEL 7.580 15,4
    ALEJANDRO 6.654 13,6