El Muséu Arqueolóxicu d’Asturies entama un ciclu de cinco conferencies tituláu Cuadonga 722-2022. Les buelgues y los relatos pa ufiertar una visión de la más recién arqueoloxía desenvuelta n’importantes xacimientos d’Asturies y Cantabria, amás d’averase a la figura de Pelayo y la batalla de Cuadonga dende l’analís de les fontes escrites. Les xornaes celébrense por cuenta de la esposición del mesmu nome inaugurada’l 22 d’avientu nel equipamientu cultural, dientro del programa d’actos de conmemoración del 1300 aniversariu de la guerra.

El ciclu inaugura’l próximu xueves, día 2, a les 18:30 hores, cola conferencia Nes fondures de la tierra: arqueoloxía de la muerte nuna cueva de los tiempos de Don Pelayo, impartida por Pablo Arias Cabal, catedráticu de Prehistoria de la Universidá de Cantabria. Esti investigador centró la so actividá nel estudiu de les sociedaes de cazadores pañadores avanzaos y na so transición a les primeres sociedaes llabradores sobre manera, na fachada atlántica europea y en Suramérica. Dende 1996 dirixe la escavación de la zona arqueolóxica de La Garma (Ribamontán al Monte, Cantabria), na que se dieron a conocer nos últimos meses importantes afayos altomedievales.

El día 9, César García de Castro Valdés va ufiertar la charra Pelayo y Cuadonga. Un binomiu indisociable, que va tratar sobre la figura histórica de Pelayo y l’enfrentamientu bélicu de Cuadonga a partir del analís de les cróniques asturianes y les fontes escrites árabes. García de Castro ye arqueólogu del Muséu Arqueolóxicu d’Asturies y la so actividá investigadora céntrase nel estudiu de l’Alta Edá Media nel Noroeste de la península Ibérica y el so contestu européu. Tamién dirixió escavaciones arqueolóxiques na catedral d’Uviéu y los edificios altomedievales del monte Narancu.

Alejandro García Álvarez-Busto, profesor titular d’Arqueoloxía de la Universidá d’Uviéu, ya Iván Muñiz López, doctor arqueólogu, codirectores dende 2007 de les escavaciones nel Castiellu de Gauzón (Castrillón), van esplicar el 16 de febreru les fases más antigües d’esta fortaleza na conferencia El Castiellu de Gauzón: una fortaleza tardoantigua na mariña central asturiana.

El 23 de febreru, el doctor arqueólogu José Ángel Fierro Gárate va falar de la más recién investigación de les práctiques sepulcrales n’ámbitos rupestres del Cantábricu na ponencia L’usu funerariu de les cueves en dómina visigoda (sieglos VI-VIII). L’actividá investigadora d’esti especialista céntrase dende 2010 nel Proyectu Mauranus, dedicáu a la investigación arqueolóxica de les cueves sepulcrales de Cantabria na Antigüedá tardío y Alta Edá Media.

El ciclu cerrará’l 2 de marzu cola conferencia de Margarita Fernández Mier, catedrática d’Hestoria Medieval de la Universidá d’Uviéu, sol títulu L’árbol nun nos dexa ver el monte. La sociedá del Noroeste peninsular en dómina de la batalla de Cuadonga. Fernández Mier entornóse nel estudiu de l’arqueoloxía de les sociedaes llabradores y del territoriu nos sieglos altomedievales, especialmente con proyectos desenvueltos nos valles del Trubia y del Pigüeña.

Toles charres van tener llugar nel salón d’actos del Muséu Arqueolóxicu a les 18:30 hores.

El proyectu espositivu Cuadonga 722-2022. Les buelgues y los relatos, que podrá visitase hasta’l 9 d’abril, avérase dende’l rigor histórico y la ciencia arqueolóxica a un acontecimientu bien conocíu y revesosu de la nuesa hestoria. L’amuesa trata d’esplicar la guerra bélica y presenta, per una parte, los documentos cronísticos llatinos y árabes nos que se recueyen los distintos relatos y, por otra, la redolada material de los protagonistes, les buelgues que nos llegaron en forma d’armes, elementos del vistíu, cerámiques d’usu cotidianu, monedes y epígrafes. L’amuesa cunta con más de 140 pieces de les que 108 vienen de 21 museos y biblioteques españoles.