La Viceconsejería de Cultura, Política Llingüística y Deporte incluyó nel Inventariu del Patrimoniu Cultural d’Asturies dos castros: el d’El Castiellu, en Villardebeyo (Llanera) y el de L’Atalaya, en Ponte (Sotu’l Barcu) dambos clasificaos como yacimientos arqueolóxicos inventariaos, tal que publica güei el Boletín Oficial del Principáu.

El procesu d’inclusión nel Inventariu empezó en 2022 cola escoyeta d’informes de dellos organismos como la Real Academia d’Hestoria, la Universidá d’Uviéu y el Real Institutu d’Estudios Asturianos (Ridea). Tamién se llogró información de la Comisión d’Urbanismu y Ordenación del Territoriu d’Asturies (CUOTA), según lo establecío na Llei de Patrimoniu Cultural d’Asturies.

El Castiellu

Esti yacimientu, caracterizáu por un distintivu conxuntu morfolóxicu, ye una representación arquetípica de los sistemes defensivos de los castros del norte peninsular. Tien una conformanza topográfica única y destaca pola so forma ovalada y una superficie llixeramente abombada, allugada nun área de clima benignu y fértiles vegues.

Los restos arqueolóxicos suxuren la esistencia d’un recintu más pequeñu dientro del área principal del castru, posiblemente una acrópolis o una primixenia área d’habitación. La esistencia d’un yacimientu castreñu da cumplida esplicación del topónimu Castiellu, que se caltién nes proximidaes.

L’Atalaya

Esti enclave arqueolóxicu cuenta con característiques defensives significatives y estructures que tamién reflexen la rica cultura castreña del noroeste peninsular. L’aniellu interior estiéndese unos 80 metros de norte a sur y 60 d’este a oeste. El zarru esternu, anque asitiáu a una distancia constante d’unos 25 metros, percíbese con menos claridá nos flancos oriental y septentrional, yá que foi apexáu per caminos antiguos. La estensión total del sitiu avérase a una hectárea.