La conseyera de Cultura, Política Llingüística y Turismu, Berta Piñán, apuesta por intensificar la collaboración del departamentu que dirixe col Institutu Cervantes. Asina lo espresó güei mientres el depósitu del legáu na alcordanza de Severo Ochoa na Caja de las Letras de la institución. Nel actu participaron el director del Institutu Cervantes, Luis García Montero; el ministru de Ciencia ya Innovación, Pedro Duque, y la directora del Muséu de les Ciencies de Valencia, Miriam Atienza.

Piñán recordó les iniciatives qu’hasta agora compartieron el Gobiernu d’Asturies y l’Institutu Cervantes, ente les que destacó la producción conxunta d’esposiciones como la del pintor asturianu Miguel Galano París/Madrid/Lisboa, que pudo verse nes sedes de París y Lisboa de la institución, o la del fotógrafu xixonés García de Marina La palabra inacabada, que s’espunxo en delles sedes.

La titular de Cultura refirióse tamién a la relación de Llaboral Centru d’Arte y Creación Industrial col Institutu Cervantes de Belgráu y a la cooperación ente Llaboral Cinemateca y l’institución pa compartir el programa Aula de cine, el proyectu didácticu de cinematografía promovíu dende’l Gobiernu d’Asturies.

Piñán aludió, amás, a los asturianos que’l so nome yá figura na Caxa de les Lletres y a los que se xuntó güei el de Severo Ochoa. Asina, recordó que Margarita Salas foi la primer muyer y la primer persona del mundu de la ciencia n’ingresar nesta cámara de la cultura, a la que darréu se xunió’l legáu de la catedrática Amelia Valcárcel. El poeta uvieín Antonio Gamoneda realizó la segunda aportación na hiestoria de la Caxa de les Lletres, tres la del escritor Francisco Ayala, que la inauguró.

Nel actu d’entrega del legáu de Severu Ochoa, la conseyera señaló que la figura del investigador asturianu “ye una güelga intelectual, amestada sobremanera al estímulu y al exerciciu de la investigación ente les nueves xeneraciones que tán llamaes al llabor d’investigar pa encarar los retos que s’averen”.

Concretamente, lo que guarda, dende güei y hasta dientro d’un añu, l’antigua cámara acorazada de la sede del Cervantes ye’l trabayu esperimental que Severo Ochoa realizó sobro la enzima polinucleótido fosforilasa, investigaciones que remataríen cola síntesis del ácidu ribonucleico (ARN). Estos afayos constituyeron una base fundamental pal estudiu del códigu xenéticu y lleváronlu a consiguir el Premiu Nobel. El legáu, propiedá de la Fundación Bancaja, foi cedíu al Institutu Cervantes pol Muséu de les Ciencies de la Ciudá de les Artes de València.

Compromisu cola ciencia

En destacando la coincidencia del protagonismu de Severo Ochoa y Margarita Salas na Caxa de les Lletres, Piñán quixo sorrayar el compromisu que’l Gobiernu d’Asturies adquirió cola ciencia nesta llexislatura: “Un retu que parte de la creación de la Conseyería de Ciencia, Innovación y Universidá, daqué inédito hasta 2019 na estructura de la xestión política y alministrativa n’Asturies”. La Conseyería de Ciencia marcóse como oxetivu prioritariu “la medra de la incorporación de personal investigador al ecosistema científicu y tecnolóxicou de la nuestra comunidá”, añadió Piñán.

Otramiente, la conseyera quixo reconocer al Ministeriu de Ciencia ya Innovación l’asumir la primer ayuda efectiva a l’Academia de la Llingua Asturiana, “una cuestión relevante, al igualala col restu de les academies de la llingua qu’existen nel nuesu país”. “El llugar y el momentu son oportunos pa recordalo, pol llabor del Institutu Cervantes no que fai referencia al espardimientu y la promoción de la diversidá llingüística y cultural, y pola bona relación y la collaboración que caltién cola Academia de Llingua Asturiana”, valoró.