¿Y si Asturies fuere una república socialista soviética?

El primer xuegu de rol n'asturianu imaxina un mundu nel que trunfara la Revolución d'Ochobre de 1934

0
964

Cataluña aguanta’l 5 d’ochobre, l’exércitu español divídese en dos (un frente asturianu y otru catalán) y tien menos recursos p’acabar coles posiciones mineres n’Asturies, qu’aguanten y resisten. Énte esta resistencia d’Asturies y Cataluña, la fuelga espárdese pente les otres ciudaes españoles. El gobiernu de Lerroux conxela les posiciones nel frente asturianu pa reprimir los disturbios y el gobiernu revolucionariu d’Asturies, al mandu de Belarmino Tomás, viendo que la situación nun se sostién, pide l’ingresu na URSS. Stalin aceuta y el destín d’Asturies cambia pa siempre.

Ésti ye’l presupuestu de partida de ‘Depués d’Ochobre‘, el primer xuegu de rol n’asturianu. La llinia histórica tien pocos cambios a nivel mundial pero sí n’Asturies, que pasa a ser una República Socialista Soviética más. Bombardeada pola Luftwaffe dende 1941 a 1944 y hasta con un desembarcu nazi na playa de Xagó, l’Asturies de 1970, añu nel que s’ambienta’l xuegu tien poco que ver cola que tenemos güei. Mieres ye’l Hollywood socialista y yá nun se llama ‘Mieres del Camín‘ sinón ‘Mieres del Camín a Socialismu‘, como-y pasa a Grau, que ya nun ye Grau sinón Belarminograu. Xixón tien una base de somarinos nucleares y hai una central nuclear en Navelgas. Asturies ta gobernada pol Soviet Cimeru y l’aeropuertu de Ranón ye una base militar. Los vuelos a Asturies van a Llanera, onde ta l’Aeropuertu Internacional Aida de la Fuente – Uviéu’. La cooficialidá ye ente l’asturianu y el rusu. Les revueltes sesentaiochistes se faen al gritu de «soviéticos sí, rusos non», como reaición a que les persones d’esta nacionalidá tienen les meyores posiciones llaborales y polítiques.

Xixón tien una base de somarinos nucleares, hai una central nuclear en Navelgas y n’Asturies gobierna’l Soviet Cimeru

Depués d’Ochobre plantega un xuegu nel que los xugadores son axentes del KGB que tienen que descubrir espíes americanos, franceses, británicos y hasta franquistes nes cais y pueblos d’Asturies. Tamién permite que seyan axentes enemigos infiltraos nel suelu soviéticu, exiliaos españoles o miembros de les fuercies especiales soviétiques ‘spetsnaz’.

El xuegu de rol nun tien el sofitu de nenguna editorial nin sovención. El 5 d’ochobre presnetaráse la campaña de crowdfunding coincidiendo col 85 aniversariu de la Revolución d’Ochobre. Nella, les persones que lu quieran sofitar y mercar, van poder facer donativos y recibilu cuando s’edite, amás d’oxetos y illustraciones de ‘l’Asturies soviética’. Namás d’esta manera’l proyeutu va ser viable.