El plenu del Conseyu del Patrimoniu Cultural dAsturies, presidíu pola conseyera Vanessa Gutiérrez, aprobó güei’l comienzu de los trámites pa declarar Bien d’Interés Cultural el teatru popular asturianu y la xota n’Asturies. Al mesmu tiempu, esti órganu tamién alcordó dar el preste al procesu pa incluyir Casa Vilar y Casa Bastián, n’Argul (Pezós), nel Inventariu del Patrimoniu Cultural d’Asturies (IPCA).

El teatru popular asturianu

Per una parte, el plenu alcordó’l comienzu de los trámites de declaración como Bien d’Interés Cultural inmaterial del teatru popular asturianu, una de les manifestaciones socioculturales más interesantes de les que se desenvuelven n’Asturies. Esti tipu de teatru ye un fenómenu cultural que se desenvuelve en dos ámbitos, l’escénicu y el sociocultural, que tán conectaos y retroaliméntense.

El teatru popular asturianu, comprende representaciones teatrales con obres vehiculaes en llingua asturiana, protagonizaes en toles estayes de la producción dramática poles clases non privilexiaes asturianes. Esti teatru tien un calter popular y comunitariu marcáu y naz a partir de les esperiencies teatrales alredor de les sociedaes de Cultura y Hixene que desenvolvieron el so llabor nel Xixón de primeros del sieglu XX.

Ún de los finxos fundamentales del teatru popular asturianu ye l’orixe popular de los miembros del elencu actoral y la preservación de la so condición d’aficionaos. Figures renomaes d’esti teatru foron, por casu, Pachín de Melás, Joaquín Sánchez, Antonio Medio, El Presi, Rosario Trabanco o Clara Ferrer.

La xota n’Asturies

Igualmente, el plenu alcordó empezar los trámites pa la declaración como Bien d’Interés Cultural inmaterial de la xota n’Asturies. Con calter xeneral, la xota ye un xéneru musical tradicional que correspuende a un mou d’espresión musical, vocal y de baille bien popular, espardíu xeográfica y temporalmente per tol territoriu español hasta anguaño, incluyendo la so estensión per Asturies entera. Cola expresión “xota” (o “jota”) se fai mención n’Asturies a un baille de pareyes enfrentaes, de ritmu tranquilu o posáu, con subdivisión ternaria, y onde suel tar presente el llamáu “pasu de xota”, presente en tolos xéneros de baille “a lo suelto” n’Asturies.

Na so forma musical, la xota presenta, xeneralmente, un ritmu básicu ternariu que se fai totalmente reconocible d’una manera clara y definitoria. Esta parte musical suel realizase con una melodía, vocal o instrumental, xeneralmente acompañada de percusión. La difusión de la práctica de la xota pue xeneralizase a tol territoriu asturianu, coles variantes lóxiques y particularidaes específiques.

  • Casa Vilar y Casa Bastián, n’Argul

Per otru llau, el Conseyu del Patrimoniu Cultural dAsturies alcordó comenzar los trámites pa que dos construcciones destacaes d’Argul seyan incluyíes nel Inventariu del Patrimoniu Cultural d’Asturies.

La primera d’elles ye Casa Bastián, asitiada al noroeste del llugar d’Argul, nel camín vieyu que conduz al monte El Payalín y ceñida poles agües del regatu d’Argul. Esta casa ta compuesta por un edificiu principal, onde s’atopen la vivienda, les cortes y la bodega; un anexu cola corte del burru, l’horru y, al otru llau del camín, un edificiu exentu de dos plantes conocíu como’l cuarto novo, onde hai otra corte na so planta inferior. Ente’l cuarto novo y l’edificiu principal construyóse un veiril o pasu aéreu, iconu auténticu anguaño del conxuntu d’Argul. La casa caltién la mesma denominación que tenía yá a mediaos del sieglu XVIII nel Catastru d’ Ensenada.

Pela so parte, la Casa de Vilar ye una casa bloque en turria (asentada en ribazu) con quintana hermética y torre. Asitiada a 296 metros d’altitú y el so accesu faise dende la fachada noreste, a la que s’abren trés güecos a cotes estremaes: la entrada al piteru na cota superior, el veiril nel centru y la puerta a la bodega, nel nivel inferior. L’accesu principal, que da pasu al piteru y al que se llega per una rampa, tien un portón de madera, de factura escelente, d’una fueya, onde s’integra una “puerta de hombre”. El procesu de creación de la Casa Vilar arranca a últimos del sieglu XVII, miéntenla nel Castastru d’Ensenada de mediaos del XVIII, cuando tovía taba nuna fase primera d’evolución, que diba prosiguir nos sieglos XIX y XX, cuando llegó a cuntar con una superficie máxima construyida de 705 metros cuadraos.