El plenu del Conseyu del Patrimoniu Cultural d’Asturies, presidíu pola conseyera de Cultura, Política Llingüística y Turismu, Berta Piñán, alcordó ayeri empecipiar los trámites para declarar l’alzada asturiana bien d’interés cultural (BIC) de calter inmaterial.

Esta decisión enmárcase nun procesu nel que participen dellos países europeos pa llograr qu’esta práctica, de fondos raigaños históricos, pase a formar parte de la Llista Representativa del Patrimoniu Mundial Inmaterial de la Unesco. En concretu, trabayen nesta propuesta Albania, Andorra, Croacia, Luxemburgu, Rumanía y España, col fin d’ampliar la primer reconocencia efectuada pola Unesco en 2019 a l’alzada n’Austria, Grecia ya Italia.

La declaración que se va tramitar n’Asturies sofítase nun estudiu del investigador David González Álvarez, realizáu por encargu de la Dirección Xeneral de Cultura y Patrimoniu, nel que s’analicen les bases granibles l’alzada, según el so contestu social y la so xénesis histórica. Tamién se definen los elementos y característiques que la definen como una práctica cultural de calter inmaterial.

L’estudiu conclúi que l’alzada constitúi n’Asturies una práctica ganadera viva, que determina la formación d’una serie de traces culturales y granibles dignos de considerancia. El so desenvolvimientu tuvo y entá tien notable impactu na hestoria, la cultura, la economía, les relaciones sociales, les identidaes y los paisaxes del mediu rural. Trátase d’una manifestación cultural que funde los sos raigaños nos paisaxes rurales asturianos y qu’aportó en formes particulares d’habitar el territoriu. Les característiques formes de poblamientu venceyaes a esta práctica inclúin elementos consustanciales a l’alzada asturiana, como los pacionales ivernizos o les brañes y mayaes.

Amás, les formes de vida característiques de los grupos trashumantes dexaron desenvolver innumberables elementos qu’arriquecen la cultura y el patrimoniu, dende oxetos d’artesanía a productos como los quesos y mantegues, pasando por llabores específicos amestaes al cuidu del ganáu, recetes de comida, cantares o instrumentos.