La firma de l’acta de replantegu de l’ampliación del IES Rei Pelayo, certificada pol Gobiernu d’Asturies y l’empresa axudicataria, da lluz verde al entamu de les obres de rehabilitación parcial y nueva edificación del centru educativu de Cangues d’Onís.

Educación llogró cumplir colos plazos que s’afitara pa reactivar el proyectu dempués de que la primer empresa axudicataria entrara en lliquidación el pasáu febreru. Esto obligó a realizar un esfuerzu añedíu p’acelerar el procesu y axudicar la obra antes de final d’añu. Asina, la conseyería empecipió en mayu la contratación de la revisión y l’actualización del proyectu pal centru. Esta supervisión supunxo un aumentu del presupuestu de llicitación y una ampliación del plazu d’execución, de 16 a 20 meses.

En xunetu, el Principáu empecipió l’espediente de contratación de la obra por aciu una tramitación urxente que desaguó, a primeros de payares, na axudicación de les obres a la unión temporal d’empreses (UTE) formada por Obres Xenerales del Norte S.A. (Ogensa) y Taller d’Urbanismu ya Inxeniería S.L., por 6.602.492 euros. La compañía encargada tien el vistu bonu pa empecipiar les obres tan solo cinco meses dempués de abrir l’espediente de contratación.

La firma de l’acta de replantegu, celebrada nel mesmu IES Rei Pelayo, llevóse a cabu nun actu nel qu’intervinieron el presidente del Principáu, Adrián Barbón; la conseyera d’Educación, Lydia Espina, y l’alcalde de Cangues d’Onís, José Manuel Álvarez, y al qu’asistieron la directora del centru, Ana María Sánchez, el so equipu directivu, y representantes de l’asociación de madres y padres.

El Gobiernu d’Asturies envalora que les obres podríen tar remataes en septiembre de 2024, de manera que l’ampliación del centru educativu pueda tar funcionando nel cursu 2024-2025.

Un centru sostenible, seguro y algamadizu

El IES Rei Pelayo consta anguaño de cuatro edificaciones xuníes ente sí: l’edificiu de talleres FP (norte), l’edificiu principal (oeste), l’edificiu Vázquez d’Esmornia (sur) y l’edificiu d’unión col principal (suroeste). A ellos sumaráse agora l’ampliación, al sur. Les obres van incluyir reformes parciales dientro del conxuntu históricu y la construcción del nuevu edificiu.

Tocantes a les reformes parciales, van dir destinaes fundamentalmente a la reordenación d’espacios nos distintos edificios y a la meyora de les conexones ente ellos, pa faeles accesibles. Amás, va dotar d’un ascensor esterior al edificiu de talleres y d’una escalera de quemes al edificiu principal. La intervención tamién contempla un muelle p’autobuses y un arboláu nos accesos al centru.

El nuevu edificiu va destinar la planta baxa a los espacios alministrativos (conserxería, secretaría), el de l’asociación de madres y padres y los despachos del equipu directivu (dirección y xefatures d’estudiu). Amás, va disponer d’una sala de profesores y otra de visites, cuatro vestuarios, dos almacenes, dos aseos y área p’arquivu. El baxu va allugar tamién un ximnasiu de 160 metros cuadraos.

Nos pisos primeru y segundu del edificiu d’ampliación partirán un total de 14 aules, trés llaboratorios (Ciencies, Química y Física), 8 aseos y espacios de trabayu y de servicios.

Al igual que los proyectos de La Fresneda (Siero) -yá inauguráu-, La Florida y La Corredoria (Uviéu) -el primeru en construcción y el segundu, a puntu d’empecipiar les obres- o Nuevu Fregadures (Xixón/Xixón), el del IES Rei Pelayo caltien la filosofía del aprovechamientu de los nuevos espacios tantu pa nueves metodoloxíes como pa diseñu, prestaciones y sostenibilidá.

La intervención nel centru educativu busca la integración cola redolada con materiales de piedra, madera y acristalamientos. El diseñu foi certificáu pol Conseyu pa la Edificación Sostenible n’España (GBCE) col sellu de 4 fueyes verdes, lo que supon que tanto los materiales como les instalaciones son los fayadizos p’aforrar enerxía, amenorgar les emisiones y protexer el mediu ambiente.

El proyectu plantega’l llogru d’un nuevu conxuntu edificáu que respuenda a los requerimientos educativos y nel que’l conxuntu de les cinco pieces funcione xuníu, colos mesmos criterios de funcionalidad, seguridá y accesibilidá. Asina, el diseñu, estremáu en trés bloques, llogra una imaxe unitaria del edificiu, con un volume gradiáu que s’afai al terrén y xenera el mínimu impactu urbanu. Los esteriores proxéctense tamién como espacios educativos al campu, lo que fai posible una xestión dinámica del recréu y de les clases o actos, con árees verdes y especies d’arboláu autóctones.

De forma paralela al proyectu d’ampliación, Educación impulsó una serie d’actuaciones p’aumentar la confortabilidad del actual edificiu del institutu hasta que s’execute l’ampliación: la climatización de les aules modulares, l’adecuación de los patios y la meyora d’espacios recuperaos pa la docencia y la instalación d’una zona esterior cubierta provisional y de taquilles pal alumnáu de Secundaria.