5.000 beneficiarios del salariu social autoricen el pasu al ingresu mínimu vital

Cabranes, Casu, Cuaña, Pezós, Proaza, Sobrescobiu, Vilanova d’ Ozcos y Villayón tramitaron el 100% de los espedientes

0
491
Melania Álvarez García, conseyera de Derechos Sociales y Bienestar
Melania Álvarez.

Los conceyos pescanciaron yá, en namás mes y mediu, l’autorización de 5.000 persones beneficiaries del salariu social pa pasar a percibir l’ingresu mínimu vital. Recibíu’l consentimientu, la Conseyería de Derechos Sociales y Bienestar encárgase d’unviar los datos pertinentes al Institutu Nacional de la Seguridá Social (INSS). Amás, ocho conceyos –Cabranes, Casu, Cuaña, Pezós, Proaza, Sobrescobiu, Vilanova d’Ozcos y Villayón– tramitaron tolos espedientes de los sos conceyos.

El 15 de xunu empezó’l procesu pol que les alministraciones local y autonómica percancien permisu de los beneficiarios del salariu social por que la Alministración del Estáu pueda empezar a despachar la so prestación del ingresu mínimu vital. D’esta forma, los usuarios eviten la tramitación alministrativa. Si nun dan el so permisu antes del 17 d’agostu, tendrán de realizar la tramitación a títulu particular y poles canales habilitaes pol INSS.

En zarrándose’l plazu, la Conseyería de Derechos Sociales y Bienestar va unviar al INSS, antes del 15 de setiembre, los datos de les persones que dieren el so consentimientu. L’Alministración estatal va disponer entós de trés meses pa resolver los espedientes.

«Naide ensin prestación»

Toles persones que cobren el salariu social van siguir percibiéndolu hasta que se resuelvan les sos solicitúes. Amás, si la cuantía que se-yos reconociera na prestación nacional fora inferior a l’autonómica, siempre se-yos va garantizar que van algamar l’importe del salariu social. «Naide va dexar de percibir la prestación que-y correspuende y nun vamos dexar a naide atrás», aseguró la conseyera de Derechos Sociales y Bienestar, Melania Álvarez.

N’Asturies hai rexistraes 22.327 families que perciben el salariu social básicu. Calcúlase que la mayoría van pasar agora a cobrar l’ingresu mínimu vital, magar el Principáu va caltener l’ayuda autonómica p’aquellos colectivos que queden escluyíos de la renta estatal, como ye’l casu de les persones con pensiones non contributives, les mayores de 65 años que vivan soles o les unidaes familiares que lleven conviviendo menos d’un añu.