El plenu del Conseyu del Patrimoniu Cultural d’Asturies, presidíu güei pola conseyera de Cultura, Política Llingüística y Turismu, Berta Piñán, dio’l vistu bonu al proyectu básicu para la execución de llabores de caltenimientu, conservación y rehabilitación na cubierta de la ilesia de La Llaboral, en Xixón. El presupuestu pa los trabayos xube a mediu millón d’euros.

Esti proyectu pretende iguar los defectos y el deterioru de la cubrición del templu, tantu nel esterior como nel interior. Asina, nel esterior, va llevantase la cobertoria de cayuela, va saniase’l faldón, va impermiabilizase la superficie de cubierta y va acometese el reteyáu completu de la cubierta, de la que se van recuperar les pieces de cayuela en bon estáu.

Coles mesmes, van sustituyise les carpinteríes existentes de la llinterna, van reparase y van protexer les barandielles, y va saniase y va impermiabilizar la cubierta plana sobre l’altar. El proyectu inclúi tamién una serie d’intervenciones col fin de garantizar un accesu seguru a la cubierta pa realizar los llabores de caltenimientu. Amás, van recuperase elementos como les escaleres helicoidales de formigón, va impermiabilizase la escalera sobre la cúpula y va construyise una pasarela pequeña d’unión ente dambes escaleres.

Nel interior, un técnicu va encargase de la restauración de la cúpula y va efectuase el saniáu y la llimpieza de nervios de lladriyu, la reposición de pintura en plementerías y la restauración de los mosaicos de la llinterna. Pa garantizar la estanqueidá interior y evitar la entrada indiscriminada d’aves, va revisase la carpintería esterior de la parte superior del tambor y van plantegase los llabores necesarios pa la so restauración.

 

Propuesta declaración BIC inmaterial del bote de vela llatina

Per otra parte, tamién s’empecipiaron los trámites pa declarar Bien d’Interés Cultural (BIC) inmaterial el bote de vela llatina, una forma tradicional de saléu usáu na ría del Eo que dende l’Antigüedá sirvió como mediu de tresporte fluvial venceyáu a la esplotación de recursos naturales. Esta actividá ye un casu paradigmáticu de resistencia al pasu del tiempu de práctiques sostenibles.

Los botes ocupen un llugar destacáu na imaxinería identitaria de Castropol y constitúin un importante patrimoniu etnográficu que merez ser protexíu.

Coles mesmes, nel plenu presentóse una meyora del Plan Director de la Cultura Castreña, ellaboráu a lo llargo del añu pol personal técnicu del Muséu Arqueolóxicu d’Asturies. Nel documentu, que se prevé aprobar a principios de 2022, analízase la situación real de los castros y los factores que los afecten, de la que se determinen les futures llinies d’actuación.